Les obres i treballs en qualsevol entorn o espai de la via pública es un fet molt freqüent que s’ha de dur a terme sense minvar l’accessibilitat en els itineraris de vianants afectats. S’ha de tenir, en aquests casos, especial atenció als criteris aplicables a les proteccions, senyalitzacions i canvis d’itineraris que es col·loquen a les zones afectades per aconseguir que els itineraris de vianants pateixin el menys possible la disminució de les condicions d’accessibilitat. 

Accessibilitat universal

Requisits DALCO d’accessibilitat

Deambulació – Aprehensió – Localització – COmunicació

 L’adopció d’un Sistema de Gestió de l’Accessibilitat Total garanteix a totes les persones, amb independència de la seva edat o discapacitat, les mateixes possibilitats d’accés a qualsevol part de l’entorn construït així com a l’ús i gaudiment dels serveis que en ells es donen, amb la major autonomia possible en la seva utilització.

Fa quasi bé 30 anys, el Govern de Catalunya, conscient de la importància de la promoció de l’accessibilitat com a instrument per fer efectiu el principi d’igualtat dels ciutadans i ciutadanes, va aprovar el Decret 100/1984, de 10 d’abril, de supressió de barreres arquitectòniques. Set anys després es va aprovar la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i posteriorment el Decret 135/1995, de 24 de març de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. Aquestes normes van establir les bases per a la supressió de les barreres arquitectòniques i de comunicació, així com la promoció de les ajudes tècniques per tal de millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda.