Taula d’Accessibilitat a les Activitats a Catalunya (T A A C)

TAAC_establiment

L’objectiu de la TAAC és harmonitzar els criteris d’aplicació de la normativa catalana d’accessibilitat entre els agents més implicats com són l’Administració de la generalitat, Ajuntaments, els tècnics municipals i els Col·legis Professionals.

Aplicant els principis de la reglamentació vigent i a partir de l’experiència acumulada, s’ha considerat necessari elaborar uns criteris unificadors (d’ara endavant anomenats Criteris TAAC) que permetin aplicar als edificis existents, de manera coherent per part de tots els agents implicats, la normativa d’accessibilitat estatal i autonòmica conjuntament.

 L’àmbit d’aplicació d’aquests criteris es per tots els establiments en edificis existents on es desenvolupin activitats d’ús públic i que hagin de justificar el compliment de la normativa d’accessibilitat.

Queden exclosos els establiments en edificacions de nova construcció, els quals han de justificar el compliment del Decret 135/1995 i del DB-SUA de manera simultània, aplicant sempre el paràmetre més exigent.

Així mateix, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquests criteris els edificis o establiments d’ús privat, els espais públics urbanitzats i els edificis i infraestructures dels mitjans de transport públic.

 El document TAAC recull els CRITERIS GENERALS D’APLICACIÓ DE LA NORMATIVA D’ACCESSIBILITAT A LES ACTIVITATS EN EDIFICIS EXISTENTS

 Si bé el DB-SUA és d’aplicació a tots els establiments, sense distinció de superfícies ni capacitat d’aforament, tant si es tracta d’actuacions d’obra nova com d’intervencions en edificis existents, el fet que aquest document bàsic tingui un contingut orientat principalment a les actuacions d’obra nova, ha generat certs conflictes a l’hora d’interpretar la seva aplicació simultània amb el Decret 135/1995 pel que fa a les intervencions en els edificis existents.

Per tal de fer compatibles els requeriments d’accessibilitat amb les característiques dels edificis existents, el punt III de la Introducció del DB-SUA estableix el següent:

–       Quan l’aplicació de les condicions d’aquest DB en obres en edificis existents no sigui tècnicament o econòmicament viable o, si s’escau, sigui incompatible amb el grau de protecció, es poden aplicar les solucions alternatives que permetin la màxima adequació possible a les condicions esmentades .

Si bé aquest redactat ofereix una via per resoldre determinades situacions, la indefinició i ambigüitat dels termes emprats, pot donar lloc a una excessiva discrecionalitat i disparitat de criteris en la seva aplicació en funció de la persona que ho interpreti. Per aquest motiu s’ha considerat necessari desenvolupar aquests criteris, tot respectant la competència dels tècnics responsables d’informar els projectes.

Per analitzar als edificis existents, en funció de l’activitat, quines solucions alternatives són admissibles i en quines circumstàncies, ens hem de remetre necessariament a la Llei 51/2003, de 2 de desembre (LIONDAU), en tant que aquesta Llei és la que faculta i insta a aprovar unes condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i la utilització de les edificacions. L’esmentada Llei 51/2003, a l’article 7 introdueix i defineix el concepte, ajust raonable:

“Mesures d’adequació de l’ambient físic, social i actitudinal a les necessitats específiques de les persones amb discapacitat que, de manera eficaç i pràctica i sense que suposi una càrrega desproporcionada, facilitin l’accessibilitat o participació d’una persona amb discapacitat en igualtat de condicions que la resta dels ciutadans.”

Indicant, a continuació, que per determinar si una càrrega és proporcionada o no, s’han de tenir en compte:

· els costos de la mesura,

· els efectes discriminatoris que suposi per a les persones amb discapacitat la seva    NO adopció,

· l’estructura i les característiques de la persona, l’entitat o l’organització que l’ha de  posar en pràctica,

· la possibilitat que tingui d’obtenir finançament oficial o qualsevol altra ajuda.

 No em d’oblidar que també s’ha de tenir present la recent Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació normativa a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, que a l’article 1 redueix el termini que preveia la LIONDAU perquè totes les edificacions existents que siguin susceptibles d’ajustos raonables reuneixin les condicions d’accessibilitat adequades i el nou termini queda establert en el 4 de desembre de 2017 (enlloc de l’1 de gener de 2019 que preveia el RD 505/2007) .

 

TAAC_DT-1_criteris generals aplicació normativa

TAAC_DT-1_criteris generals aplicació normativa

Be Sociable, Share!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.