ELIMINACIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES A ELEMENTS COMÚNS

escales accés edifici

La mobilitat vertical a la majoria d’edificis que no son de construcció recent i entorns exteriors, acostuma a ser un dels principals problemes per les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda perquè puguin accedir al seu interior. El fet de l’ existència d’aquestes barreres fa del tot necessari, sinó obligatori, disposar de solucions i mitjans d’accessos alternatius per tal de que aquestes persones puguin salvar els cavis de nivell amb autonomia i comoditat.

La diversitat funcional de les persones fa que les barreres hagin de ser prèviament analitzades abans de trobar i decidir-se per la solució més adient, Tenir en conta qüestions com poden ser que:

  • Algunes persones amb dificultats en la deambulació, poden salvar millor un desnivell amb una escala que no pas amb una rampa
  • A les escales on l’estesa dels graons disposen de bossell o en els que no hi ha “tabica” de fons, les persones estan exposades a ensopegar. Si els graons no tenen unes dimensions que permetin la col·locació dels peus sobre ells completament i de manera ferma, poden ser causa de pèrdua de l’equilibri.
  • Tant si les persones es desplacen pels seus propis mitjans com si ho fan en cadira de rodes, un pendent excessiu a una rampa suposa una dificultat i un risc afegit per les persones amb mobilitat reduïda.. Tant mateix, aquesta rampa haurà de disposar de barana a ambdós costats i un sòcol de protecció al costat on no hi hagi paret.
  • Les persones en cadira de rodes necessiten una superfície horitzontal de pas i maniobrabilitat adequada que els faciliti el seu moviment
  • Persones amb mobilitat reduïda tenen força dificultat per poder realitzar desplaçaments llargs sense la possibilitat de realitzar descans intermedis en el recorregut.
  • Tots els usuaris han de poder atansar els comandaments, tant exteriors com interiors, del ascensor i poder fer ús d’ells. Per això, el seu disseny ha de complir una sèrie de requisits que facin accessible i segur el seu ús.

 

REFORMA DE LA LLEY DE PROPIEAT HORITZONTAL

La realització d’obres de reforma o millora a l’accés de l’edifici, vestíbul, passadissos o instal·lació d’ascensor a zones comuns de l’edifici d’habitatges ha estat, des de molt de temps, un gran problema per la supressió de barreres arquitectòniques i la millora de l’accessibilitat

No es nou en que en molts casos, inclús avui en dia, ens trobem amb la posició intransigent i negativa de alguns membres de la comunitat de veïns a acceptar aquestes reformes, i això, suposa una clara actitud discriminatòria envers les persones amb mobilitat reduïda. Una condició aquesta en la que tard o d’hora, amb el decurs del temps, tothom ens hi podem trobar, ja sigui per discapacitat o per l’embelliment propi de l’edat.

Amb la intenció d’obligar a les comunitats de veïns a fer front a les seves responsabilitats en matèria d’accessibilitat, la Llei 51/2003, d’igualtat d’oportunitats no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, va introduir, en la seva Disposició Addicional Tercera algunes modificacions a la Llei 49/1960 de 21 de juliol, de Propietat Horitzontal, del que es pot destacar el següent:

– La comunitat, a instància dels propietaris de les vivendes on visquin, treballin o donin els seus serveis altruistes o voluntaris, persones amb discapacitat o majors de setanta anys, estarà obligada a realitzar les obres d’accessibilitat que siguin necessàries per a ús adequat a la seva discapacitat, dels elements comuns, o per a l’ instal·lació de dispositius mecànics i electrònics que afavoreixin la seva comunicació amb l’exterior, l ’import del qual no excedeixi de tres derrames ordinàries de despeses comuns.

– Els propietaris que s’oposin o retardin injustificadament l’execució de les ordres dictades per l’autoritat competent respondran individualment de les sancions que es puguin imposar per via administrativa.

– En cas de discrepància sobre la naturalesa de les obres a realitzar ho haurà de resoldre la Junta de Propietaris, tot i que també podran els interessats sol·licitar arbitratge o dictamen tècnic en els termes establerts per la Llei.

– El pagament de les despeses derivades de les obres necessàries per tal de garantir l’accessibilitat s’haurà de realitzar mer mitjà de contribucions entre els pisos i locals de l’edifici en els mateixos termes i condicions que els establerts a l’article 9 de la Llei de Propietat Horitzontal per les despeses generals.

– Quan s’adoptin vàlidament acords per a la realització d’obres d’accessibilitat, la comunitat quedarà obligada al pagament de despeses tot i que el seu import excedeixi de tres derrames ordinàries de despeses comuns.

– La realització d’obres o establiment de nous serveis comuns que tinguin per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques que dificulten l’accés o mobilitat de per sones amb discapacitat, inclús quan impliquen la modificació del títol constitutiu, o dels estatuts, requerirà el vot favorable de la majoria dels propietaris que, a la vegada, representen la majoria de les quotes de participació.

A aquests efectes es computaran com a vot favorables els dels propietaris absents de la Junta, degudament convocats, als qui una vegada degudament informats de l’acord adoptat pels presents, conforme al procediment establert a l’article 9 de la llei, no manifestin el seu desacord per comunicació a qui exerceixi les funcions de secretari de la comunitat en el termini de 30 dies, per mitjà de qualsevol medi que permeti tenir constància de la recepció.

– Els acords vàlidament adoptats amb el que disposa la Llei, obliga a tots els propietaris.

Be Sociable, Share!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.