Fer-ho bé o fer-ho malament. Es a dir, optar per a que s’executin intervencions al espai urbà per a tothom o, en el segon cas, intervencions executades de forma que representen noves barreres en aquest entorn. Es així de senzill. Però per molt que hi doni voltes per esbrinar-ho no acabo d’entendre per quina regla de tres, mal aplicada, a Tarragona tenim el –privilegi-  de que, molt sovint, s’esculli la segona opció per al disseny i execució de les intervenció al espai urbà de la ciutat.

Sempre he estat convençut de que les línies d’autobús de l’EMT que hi ha a la ciutat, amb major o menor encert i sempre en la mesura que això sigui possible, han estat dissenyades per donar el major i millor servei als ciutadans i que això permeti a la ciutat poder gaudir d’una mobilitat sostenible i eficient. Però el meu convenciment ja no es tan clar a l’hora de valorar els criteris que s’utilitzen per a decidir on i com col·locar marquesines a les parades de bus. Sigui dit per endavant que el considero un element molt útil i imprescindibles per a la comoditat i confort dels usuaris que esperen el transport públic, però sempre que aquest element no perjudiqui la mobilitat o seguretat dels vianants.

Moltes veus fan força i, pel que he pogut esbrinar, això es el que cal almenys en alguns casos per a que l’EMT posi una marquesina en una parada. El problema no es que es posi, al contrari, si no que això es faci sense tenir en consideració altres condicionants de mobilitat i certs paràmetres d’accessibilitat que estableix la reglamentació al respecte. I això es el que ha passat a la parada de bus de Parc Central, en sentit d’entrada a la ciutat en un tram de vorera on l’amplada es prou estreta pel nombre de vianants que hi circulen.

Com he dit abans, I –love- marquesines però, on realment es puguin col·locar.  En cas contrari, s’ha de plantejar si no és millor solució traslladar la parada per poder-la posar sense problemes afegits o, si l’espai o permet, com es el cas, eixamplar la vorera.

Qui conegui aquesta parada sap que es troba situada sobre el pont que creua l’Avinguda Vidal i Barraquer.  Sap també que, la línia de vorada recula respecta la calçada fent que la vorera, en aquest tram, sigui més estreta respecte la resta de vorera. Quin son els inconvenients  d’aquesta parada? Doncs;

• Els vehicles (autobús) moltes vegades no s’apropen el suficient a la vorera per a que els usuaris puguin accedir a l’interior del vehicle o baixar d’aquest amb prou seguretat.
• Degut a la poca amplada de la vorera, es crea un coll d’ampolla a ambdós costats de la parada de bus en direcció de la marxa dels vianants.

Ara posem-hi la marquesina !!!!. Que de fet ja s’ha col·locat. Per situar-la com cal, hauria d’estar a la banda de servei de la vorera, es a dir, propera a la línia de vorada que la separa de la calçada i per la part posterior haurien de poder circular els vianants. Però no hi ha l’espai necessari amb l’amplada suficient per a la banda de pas per als vianants, i menys, un espai amb un diàmetre de 150 cm per a que les persones en cadira de rodes puguin maniobrar en cas de necessitat.

Doncs, tot i així, ja tenim la marquesina col·locada adossada a la barana del pont, el que podríem dir seria la línia de façana. Què ha passat? Doncs que aquell coll d’ampolla que hi havia abans de col·locar aquest element urbà s’ha accentuat, perquè aquest element de mobiliari urbà que te la finalitat de aportar comoditat als usuaris del bus, la aporta sí, però a costa de representar un obstacle per als vianants.

Ara, en un moment o altre, sobre tot els dies feiners a determinades hores que coincideixen amb la aturada del bus a la parada, tots han de fer cua. Els vianants han d’esperar a que pugin els usuaris del bus al seu interior, en altres moments son aquests últims els que han d’esperar el seu torn fins que els vianants passin per a poder accedir al vehicle o, una tercera opció que és la més freqüent, es forma un poti-poti de moviment, amb bosses, cotxets de nadons, carretons de compra, etc. Que, com s’acostuma a dir, “campi qui pugui”

Marquesines sí !!! Però, si la parada de bus està erròniament situada o mal dissenyada des de un bon començament, aleshores, no ho empitjorem i plantegem-nos;

• Remodelar l’espai amb un disseny adequat en condicions d’accessibilitat per a la instal·lació de la marquesina en condicions d’eficàcia i funcionalitat
• Traslladar la parada de bus uns metres en un lloc de la vorera on aquesta te la suficient amplada perquè aquest element de mobiliari urbà es col·loqui a la línia de servei de la vorera, fora de la banda de pas dels vianants.

Normativa que es vulnera, en els aspectes de la ubicació de les marquesines:

Codi Accessibilitat Catalunya. Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.

Annex 1 Normes d’accessibilitat urbanística.  1.3.1-01 Condicions generals

REAL DECRETO 1544/2007, de 23 de noviembre, por el que se regulan las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los modos de transporte para personas con discapacidad.

Artículo 6. Transporte urbano y suburbano en autobús. Punts 1 i 2

Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados

Itinerario peatonal accesible

Artículo 5. Condiciones generales del itinerario peatonal accesible. Apartat a) del punt 2

CAPÍTULO IX

Elementos vinculados al transporte

Artículo 36. Paradas y marquesinas de espera del transporte público.

Reglament de desplegament LLEI 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat.  (en projecte)

CAPÍTOL 4 Accessibilitat als mitjans de transport

Article 58. Condicions generals. punt 2

Article 58. Condicions generals. Punts 1 i 8

Annex 4a Normes d’accessibilitat als mitjans de transport

1. Parades d’autobusos a la via pública
   • A la vorera (apartat C)
2. Marquesina
   • Condicions espacials (apartat a)

Be Sociable, Share!

• 
•