AVANTPROJECTE DE LLEI D’ACCESSIBILITAT
Fa quasi bé 30 anys, el Govern de Catalunya, conscient de la importància de la promoció de l’accessibilitat com a instrument per fer efectiu el principi d’igualtat dels ciutadans i ciutadanes, va aprovar el Decret 100/1984, de 10 d’abril, de supressió de barreres arquitectòniques. Set anys després es va aprovar la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i posteriorment el Decret 135/1995, de 24 de març de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. Aquestes normes van establir les bases per a la supressió de les barreres arquitectòniques i de comunicació, així com la promoció de les ajudes tècniques per tal de millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb discapacitat i mobilitat reduïda.
La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada per l’Estat espanyol i publicada al BOE el 21 d’abril de 2008, fixa el propòsit de promoure, protegir i assegurar el ple gaudiment de tots els drets humans i llibertats fonamentals en condicions d’igualtat per part de totes les persones amb discapacitat i de promoure el respecte a la seva dignitat inherent. La Convenció ha esdevingut el primer instrument ampli de drets humans del segle XXI, amb caràcter vinculant per a tots els Estats que l’han ratificat entre els quals està l’Estat espanyol. Així mateix, el Parlament de Catalunya en la Resolució 44/VIII, va acordar instar el Govern de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per a donar compliment a la Convenció de Nacions Unides, i mitjançant la Declaració llegida en el Ple el dia 17 de desembre de 2008, va manifestar compartir els postulats de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i la seva voluntat de vetllar perquè es garanteixi la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat, com a ciutadans de ple dret.
En el mateix sentit, la UE ha elaborat l’Estratègia Europea Sobre la Discapacitat 2010-2020 amb l’objectiu de capacitar totes les persones amb discapacitat perquè puguin gaudir dels seus drets i beneficiar-se plenament de la seva participació en l’economia i en la societat europees. Per això, l’Estratègia identifica vuit àrees primordials d’actuació, la primera de les quals és l’accessibilitat en els bens i serveis, en especial els serveis públics, i els dispositius de suport per a les persones amb discapacitat.
El marc legal estatal en matèria d’accessibilitat està configurat principalment per la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’Igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de las persones amb discapacitat , la qual es basa en els principis de vida independent, normalització, accessibilitat universal, disseny per a tothom, diàleg civil i transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitat. Aquesta Llei a l’empara de l’article 149.1.1ª de la Constitució, estableix les condicions bàsiques d’accessibilitat i no-discriminació, sense perjudici de les competències constitucionalment i estatutària atribuïdes a les comunitats autònomes, així com les atribuïdes a les corporacions locals. Dita Llei estableix, per una banda els següents àmbits d’actuació en accessibilitat: els espais públics urbanitzats, l’edificació i les infraestructures, els transports, els béns i serveis vers el públic, les telecomunicacions, la societat de la informació i les relacions amb les administracions publiques; per altra banda i mitjançant un vast desplegament reglamentari, presenta mesures de desenvolupament, supervisió, formació i control sobre l’accessibilitat i les formes de suport per a les persones amb discapacitat.
Tanmateix, aquest marc normatiu estatal ha sumat a la legislació catalana un ventall de normes en matèria d’accessibilitat que està generant dificultats i complexitat a l’hora d’interpretar-la i aplicar-la en el nostre territori.
Així doncs, d’acord amb l’esperit de simplificació normativa, aquesta norma pretén constituir un text integrador, el qual, en el marc de les condicions establertes per la legislació bàsica i per les directrius internacionals, permeti desplegar en un cos normatiu únic la diversitat de disposicions d’accessibilitat, que unifiqui, coordini i estableixi els criteris d’aplicació, d’acord amb els principis de proporcionalitat i d’ajustos raonables, per tal de facilitar la interpretació, l’aplicació, l’execució i el control de la norma.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.